La Bòbila

bobila

Benvinguts al Museu de la Terrissa de Quart, L'edifici està situat a l'antiga bòbila de Santa Margarida o de Can Ginesta, fundada el 1908. Anteriorment la bòbila estava situada a Can Moisés, però de resultes d'un aiguat, el forn es va destruir i obligà el seu trasllat. Quan es va establir en aquest edifici de Can Ginesta, les vies del tren que comunicava Sant Feliu de Guixols amb Girona ja feia 16 anys que hi passaven per davant. Fet bàsic per a comercialitzar la mercaderia.

Mitjançant els elements que constituïen l’antiga bòbila, el visitant pot conèixer els mítics espais que conformaven el dia a dia de les tasques del rajoler: la coladora, la bassa, el forn morú, el forn de flama invertida, el braç de bòbila, la xemeneia…

bòbila

Terra i Llenya

bobila

Abans de posar una peça d’obra de terra al forn per convertir-la en ceràmica s’ha hagut de fer molta feina. Un dels primers passos és extreure i preparar la terra de les terreres, i un altre, aplegar la llenya per coure la terrissa: dues activitats ben diferents i imprescindibles. En aquest àmbit, us presentem les tasques dels bosquetans i la feina a les terreres.

terraillenya

El perquè de la ceràmica

La ceràmica va néixer de la necessitat de les societats humanes prehistòriques de guardar líquids i granes i de coure els aliments. A mesura que es desenvolupava l’agricultura i amb aquesta les societats es feien sedentàries, apareixien també noves necessitats, entre les quals la ceràmica. Per aquest motiu, la generalització de l’ús de la ceràmica es va produir, com la mateixa agricultura, a diversos llocs del planeta fa més de set mil anys.

De la terra a la terrissa

Els elements que permeten fer la terrissa de Quart són la terra, l’aigua, el foc i el saber fer dels terrissers. Les transformacions que sofreixen les terres des del moment que són arrencades de les terreres fins que es converteixen en una peça ceràmica posada a la venda constitueixen un procés llarg i complex que inclou la preparació de la terra, la seva transformació en fang, l’emmotllat o tornejat, l’acabat, l’assecat, la cuita i els processos posteriors. Això es el que veurem en aquest àmbit.

Les peces tradicionals

Un cop vist el procés tècnic de la terrissa, cal ara introduir-nos en els aspectes socials i culturals. La variada tipologia de peces sortides dels forns de Quart responia a les necessitats d'una societat per a la qual els atuells de terrissa eren imprescindible per a moltes activitats quotidianes. Darrere de cada tipus de peça hi havia una necessitat, una manera de viure i de fer les coses. No tota la terrissa de Quart era negra. Almenys des del segle XIX es fa també obra roja, o sigui, terrissa de color vermell, oxidada, per competir amb altres centres i cobrir noves necessitats. Per obtenir-la, simplement no cal tancar el forn al final de la cocció. Aquest àmbit ens parla de la terrissa i de la societat que la feia servir.

Famílies de terrissers

La terrissa ha estat sempre l’element que ha caracteritzat la població de Quart. Amb el pas dels anys, aquesta tradició s’ha convertit en el segell identitari de totes aquelles famílies que, generació rere generació, han treballat a les seves cases i als seus obradors en un àmbit tan especial com és el de la terrissa. En l’últim segle prop de trenta famílies han après l’ofici de terrisser i han compartit amb gents de molts indrets la seva experiència i el seu saber fer. Tot i els canvis i les dificultats de les últimes dècades, la tradició de la terrissa a Quart és viva gràcies a les cinc famílies que encara avui han fet de la terrissa la seva forma de viure.

La ceràmica, actualitat i futur

La terrissa ha estat per a moltes poblacions un recurs vital durant segles. Però, amb el pas del temps i amb el sorgiment de les noves societats, les necessitats han canviat i la tradició terrissera ha treballat amb nous materials i models productius. Aquest canvi també és vigent als obradors i a les rajoleries, on les màquines de sempre han donat pas —en molts casos— a nous forns o rodes que faciliten el treball del dia a dia. De la mateixa manera, els artesans, modelant i enfornant peces com sempre, s'han adaptat a les necessitats de les societats actuals, i han creat peces més modernes i al gust de tots, ja que són ben conscients de la competència dels nous mercats. Aquests nous models també han comportat un progrés en l'art, ja que res no tenen a veure aquelles figuretes prehistòriques de fang amb les representacions artístiques actuals i les noves tendències decoratives.



La col·lecció

La terrissa produïda a Quart estava destinada al consum popular. Tothom necessitava poals per a treure l'aigua del pou, càntirs per a beure a galet, barrals per a transportar el vi o l'aigua, tramosteres i càntirs per a l'oli, olles, cassoles i ansats per a cuinar, gerres per a salar olives i conservar aliments, conques i plates per a manipular-los. També es necessitaven cossis per a guardar aigua, triar l'oli i rentar la roba.

Es feien peces de funció molt específica, com ara embuts, torradores de castanyes, abeuradors per als animals, cues per a escalfar el llit i maridets per posar sota les faldilles de les venedores del mercat, brescadores per a fer fum per a treure les bresques de mel o escalfetes per a conservar caliu i escalfar el menjar.

Cerca

Horaris Museu

Dissabtes: de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 20.00 hores

Diumenges: de 10.00 a 14.00 hores





 

Localització

minimapa

Contactar

Telèfon museu: (+34) 972469370

Entre setmana contactar amb l'Ajuntament:

(+34) 972469171

C/ del Tren, 58
17242 Quart, Girona

museu@quart.cat

[Mapa web] [Aviso legal]

Hi ha 12 convidats/des i cap membre en línia

Este sitio utiliza cookies y otras tecnologías para que podamos mejorar su experiencia de navegación

Si no está de acuerdo cambie la configuración de su navegador.

Aceptar