La terrissa ha estat per a moltes poblacions un recurs vital durant segles. Però, amb el pas del temps i amb el sorgiment de les noves societats, les necessitats han canviat i la tradició terrissera ha treballat amb nous materials i models productius. Aquest canvi també és vigent als obradors i a les rajoleries, on les màquines de sempre han donat pas —en molts casos— a nous forns o rodes que faciliten el treball del dia a dia. De la mateixa manera, els artesans, modelant i enfornant peces com sempre, s'han adaptat a les necessitats de les societats actuals, i han creat peces més modernes i al gust de tots, ja que són ben conscients de la competència dels nous mercats. Aquests nous models també han comportat un progrés en l'art, ja que res no tenen a veure aquelles figuretes prehistòriques de fang amb les representacions artístiques actuals i les noves tendències decoratives.